Aquesta tarda de l’11 de novembre del 2019 hem pogut gaudir de l’espectacle de l’aliniaició dels planetes Mercuri i Terra amb el Sol. Alguns dels nostres associats han preparat els seus equips per a fer seguiment amb la seguretat necessària per a que no fos nociu pels ulls.
I puntualment, tal com estava previst, a les 16:30h Mercuri ha entrat en escena i s’ha pogut observar perfectament sobre del disc solar, una petita ombra en contrast al nostre brillant astre que s’ha anat passejant al llarg de les hores que ha durat aquest fenomen tan poc freqüent.
Seqüència de fotografies: Carles Gil
A partir d’ara, no hi haurà un altre trànsit de Mercuri fins al 13 de novembre de 2032. I els següents seran el 7 de novembre de 2039 i el 7 de maig de 2049.
El proper dilluns 11 de novembre, el planeta més proper del sistema solar entrarà al disc visible del Sol, a les 13:30h hora local, i anirà desplaçant-se poc a poc fins a les 19:30h, ja quan la nostra estrella s’hagi post. Es preveu que el moment en el que es situarà més al mig serà a les 16:20h.
Un Trànsit és el mateix que un Eclipsi, però amb menor mesura: un objecte es situa per davant d’un altre, fent que la seva brillantor es vegi disminuida. En el cas dels eclipsis, l’objecte tapa totalment l’objecte del darrera, mentre que en els trànsits es permet veure la figura de l’objecte del davant mentre va passant per sobre de l’altre. El fenòmen contrari seria una Ocultació, on l’objecte més petit visualment passaria per darrera de l’objecte més gran.
Des de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa emetrem aquest esdeveniment en directe mitjançant un dels nostres telescopis, via youtube al següent enllaç: https://youtu.be/C_oJRJ7Lk_U
Per descomptat, cal recordar que mai es pot mirar al Sol sense protecció ocular, ja sigui a simple vista, amb prismàtics o amb un telescopi. Astrogarrotxa disposa d’un telescopi amb un filtre solar, al qual hi connectarem una webcam, i així permetrem observar l’esdeveniment amb total seguretat.
A la constel·lació de l’Ossa Major (Ursa Major) hi podem trobar la Galàxia del Molinet, una altra meravellosa galàxia en espiral que, com la del M51 (Galàxia del Remolí) i que es va publicar en aquest mateix web fa uns dies, té la peculiaritat d’estar totalment perpendicular a la nostra visió, per la qual cosa també podem observar perfectament els seus braços. Forma part del catàleg Messier de Nebuloses, i està catalogada com a M101. En aquest cas, té fins a cinc galàxies satèl·lit: NGC 5104, NGC 5474, NGC 5477, NGC 5585 i Holmberg IV.
Aquesta galàxia està a 25 milions d’anys llum, i és de les més grans de les nostres veïnes, ja que fa més del doble de mida que la nostra Via Làctia. Té lla peculiariat de tenir més de 3.000 regions HII (nebuloses d’emissió, on es formen estrelles noves).
La fotografia ha estat realitzada per Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, el 4 de juny del 2019, amb les següents característiques: 36 x 300s iso 1600 30 dark / flat / bias
A la constel·lació de l’Àguila ens trobem aquesta meravellosa nebulosa d’emissió tipus «regió H II«, que porta el nom de la pròpia constel·lació. També coneguda com a M16 (forma part del càtàleg Messier de Nebuloses) en realitat són dos objectes conjunts. Per una banda, la nebulosa d’emissió pròpiament dita, i també un cúmul obert catalogat com a NGC 6611. Les aproximadament 450 estrelles d’aquest cúmul són de nova creació (tenen entre 1 i 2 milions d’anys d’edat) i provenen del gran núvol de gas hidrogen de la nebulosa.
La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà (soci d’Astrogarrotxa) el 21 de maig del 2019, mitjançant el Telescopi remot T32 (Planewave 17» CDK), amb les següents característiques: 3x600s Ha Astrodon 5nm 15dark / flats / bias
En el centre de la Nebulosa de l’Àguila es poden observar les espectaculars formes del núvol de gas, en forma d’estalagmites, i es coneixen com a Els Pilars de la Creació. Són molt coneguts en el món de l’astrofotografia degut la imatge que va aconseguir el Telescopi Hubble en alta definició, i degut a la seva bellesa han sortit en pel·lícules de ciència ficció, com Contact, (basada en un llibre del divulgador astronòmic Carl Sagan).
Fotografia del 1995, obtinguda per la Càmera Planetària i de Gran Angular 2 del Telescopi Espacial Hubble, amb colors vermells per a les zones d’emissió de sofre ionitzat, verds per a emissió d’hidrogen i blaus per a l’emissió d’oxigen.
