Trànsit de Mercuri per davant del Sol (Observacions)Trànsit de Mercuri per davant del Sol (Observacions)

Aquesta tarda de l’11 de novembre del 2019 hem pogut gaudir de l’espectacle de l’aliniaició dels planetes Mercuri i Terra amb el Sol. Alguns dels nostres associats han preparat els seus equips per a fer seguiment amb la seguretat necessària per a que no fos nociu pels ulls.

I puntualment, tal com estava previst, a les 16:30h Mercuri ha entrat en escena i s’ha pogut observar perfectament sobre del disc solar, una petita ombra en contrast al nostre brillant astre que s’ha anat passejant al llarg de les hores que ha durat aquest fenomen tan poc freqüent.

Seqüència de fotografies: Carles Gil

A partir d’ara, no hi haurà un altre trànsit de Mercuri fins al 13 de novembre de 2032. I els següents seran el 7 de novembre de 2039 i el 7 de maig de 2049.

Related Post

Observació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta JúpiterObservació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta Júpiter

Tal com Galileu va descobrir a l’any 1610, el planeta Júpiter té 4 llunes fàcilment visibles, (fins i tot amb uns prismàtics), que van donant voltes al seu voltant tal com si es tractés d’un sistema solar en minatura. Aquests satèl·lits naturals es coneixen com a «les Quatre Llunes de Galileu«: Io, Europa, Ganímedes i Calixte.

Aquestes llunes contínuament «transiten» per davant del planeta, però com que durant aquests primers dies de juny del 2019 Júpiter està en oposició a la Terra (el que significa que els dos planetes estan a la menor distància entre ells), permet que les observacions siguin més profitoses i llueixin més.

Per aprofitar l’esdeveniment, la matinada del dia 5 de juny del 2019, tres integrants d’Astrogarrotxa ens vam desplaçar a l’Observatori de Batet per poder realitzar l’observació amb telescopi del trànsit de dues de les llunes per davant de Júpiter. Com que el seeing d’aquella nit era molt bo, ens va permetre tirar d’augment i gaudir del transit amb molt detall.

Io, la seva lluna més propera, va començar el trànsit sobre les 2:20h de la matinada. El més fàcil és veure l’ombra de la lluna sobre el disc brillant del planeta. Tot seguit Ganimedes, la lluna més gran de Júpiter i també de tot el Sistema Solar, també va entrar en escena, deixant la imatge de les dues llunes (punts brillants) i les dues ombres (punts foscos) en transit sobre el planeta.

Imatge: (hemel.waarnemen.com)
L’Equip de la nit: l’Adrià, en Xevi, en Jordi i el nostre Telescopi Celestron C14

Nit internacional observació LlunaNit internacional observació Lluna

La nit internacional d’observació de la Lluna és un esdeveniment organitzat per la NASA i que es celebra a nivell mundial; es fan actes per tot el mon relacionats amb el nostre satèl·lit.

Amb la col·laboració del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Generalitat de Catalunya, realitzarem una jornada de portes obertes a l’Observatori de Batet, amb accés al teslescopi, projecció en pantalla, Biblioteca mòbil del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, resposta a dubtes i pica-pica de cloenda.

Lloc: Observatori Astronòmic de Batet de la Serra (fes click per a la ubicació al Google Maps)

Aquesta activitat és gratuïta i no cal fer reserva prèvia.

La Nebulosa DumbbellLa Nebulosa Dumbbell

A la constel·lació de La Guineu (Vulpecula), entremig de la del Cigne i l’Àguila, hi trobem la Nebulosa Dumbbell. S’anomena Dumbbell degut a la seva forma: uns pesos per a fer halterofilia, amb tonalitats vermelles i blavoses molt marcades. Com a curiositat, va ser la primera nebulosa que va descobrir Charles Messier, i evidentment forma part del seu catàleg com a M27.

Una nebulosa planetària són les restes d’una estrella moribunda, la qual va expulsant les seves capes més exteriors, i en el seu centre es va quedant l’antiga estrella, que acabarà morint en forma de nan blanc, ja sense fusió nuclear (el motor de les estrelles). I després d’això, com que tot es va refredant, la nebulosa s’anirà dissipant en el buit de l’espai.

La Nebulosa Dumbbell està a 1000 d’anys llum de nosaltres, i amb uns 2-3 anys llum de diàmetre, és de les més grans que es coneixen. A l’estar situada en una regió del cel que coincideix amb la projecció del pla de la nostra pròpia galàxia, (la Via Làctia), es mostren una gran densitat d’estrelles al seu voltant.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, el 10 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
11 mostres de 300 segons cada una (iso 800)
20 dark / 50 bias