Trànsit de Mercuri per davant del SolTrànsit de Mercuri per davant del Sol

S’acosta una de les efemèrides de l’any: el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol, observable des de les nostres contrades.

Imatge: © NASA’s Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein

El proper dilluns 11 de novembre, el planeta més proper del sistema solar entrarà al disc visible del Sol, a les 13:30h hora local, i anirà desplaçant-se poc a poc fins a les 19:30h, ja quan la nostra estrella s’hagi post. Es preveu que el moment en el que es situarà més al mig serà a les 16:20h.

Un Trànsit és el mateix que un Eclipsi, però amb menor mesura: un objecte es situa per davant d’un altre, fent que la seva brillantor es vegi disminuida. En el cas dels eclipsis, l’objecte tapa totalment l’objecte del darrera, mentre que en els trànsits es permet veure la figura de l’objecte del davant mentre va passant per sobre de l’altre. El fenòmen contrari seria una Ocultació, on l’objecte més petit visualment passaria per darrera de l’objecte més gran.

Des de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa emetrem aquest esdeveniment en directe mitjançant un dels nostres telescopis, via youtube al següent enllaç: https://youtu.be/C_oJRJ7Lk_U

Per descomptat, cal recordar que mai es pot mirar al Sol sense protecció ocular, ja sigui a simple vista, amb prismàtics o amb un telescopi. Astrogarrotxa disposa d’un telescopi amb un filtre solar, al qual hi connectarem una webcam, i així permetrem observar l’esdeveniment amb total seguretat.

Related Post

Arriba el Solstici d’Estiu 2019Arriba el Solstici d’Estiu 2019

Gràfic extret de la XTEC

El proper divendres 21 de juny, a les 17:55h hora catalana (15:55h GMT) hi haurà el Solstici de l’Estiu del 2019, i entrarem en l’Estiu Astronòmic. Fins a la data conreta, la llum diurna s’ha anat s’ha anat allargant de mica en mica, des de l’anterior Solstici d’Hivern. A partir d’ara les hores de llum s’aniran escurçant.

L’inici de l’Estiu Astronòmic (varia cada any degut al movient de translació de la Terra) difereix lleugerament de l’inici de l’Estiu Oficial (fixat cada any per calendari al 21 de juny)

En aquest moment de Solstici d’Estiu, la Terra està en el seu punt més allunyat del Sol. Malgrat la distància, és quan més calor fa a l’Hemisferi Nord. Això és degut a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, quan els raigs solars incidèixen més perpendiculars a la superfície de l’hemisferi nord, i més hores de llum tenim cada dia.

Des d’Astrogarrotxa us desitgem un bon estiu, aprofitant les nits fresques per obserar el cel .

Trànsit de Mercuri per davant del Sol (Observacions)Trànsit de Mercuri per davant del Sol (Observacions)

Aquesta tarda de l’11 de novembre del 2019 hem pogut gaudir de l’espectacle de l’aliniaició dels planetes Mercuri i Terra amb el Sol. Alguns dels nostres associats han preparat els seus equips per a fer seguiment amb la seguretat necessària per a que no fos nociu pels ulls.

I puntualment, tal com estava previst, a les 16:30h Mercuri ha entrat en escena i s’ha pogut observar perfectament sobre del disc solar, una petita ombra en contrast al nostre brillant astre que s’ha anat passejant al llarg de les hores que ha durat aquest fenomen tan poc freqüent.

Seqüència de fotografies: Carles Gil

A partir d’ara, no hi haurà un altre trànsit de Mercuri fins al 13 de novembre de 2032. I els següents seran el 7 de novembre de 2039 i el 7 de maig de 2049.

La Nebulosa DumbbellLa Nebulosa Dumbbell

A la constel·lació de La Guineu (Vulpecula), entremig de la del Cigne i l’Àguila, hi trobem la Nebulosa Dumbbell. S’anomena Dumbbell degut a la seva forma: uns pesos per a fer halterofilia, amb tonalitats vermelles i blavoses molt marcades. Com a curiositat, va ser la primera nebulosa que va descobrir Charles Messier, i evidentment forma part del seu catàleg com a M27.

Una nebulosa planetària són les restes d’una estrella moribunda, la qual va expulsant les seves capes més exteriors, i en el seu centre es va quedant l’antiga estrella, que acabarà morint en forma de nan blanc, ja sense fusió nuclear (el motor de les estrelles). I després d’això, com que tot es va refredant, la nebulosa s’anirà dissipant en el buit de l’espai.

La Nebulosa Dumbbell està a 1000 d’anys llum de nosaltres, i amb uns 2-3 anys llum de diàmetre, és de les més grans que es coneixen. A l’estar situada en una regió del cel que coincideix amb la projecció del pla de la nostra pròpia galàxia, (la Via Làctia), es mostren una gran densitat d’estrelles al seu voltant.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, el 10 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
11 mostres de 300 segons cada una (iso 800)
20 dark / 50 bias