Trànsit de Mercuri per davant del SolTrànsit de Mercuri per davant del Sol

S’acosta una de les efemèrides de l’any: el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol, observable des de les nostres contrades.

Imatge: © NASA’s Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein

El proper dilluns 11 de novembre, el planeta més proper del sistema solar entrarà al disc visible del Sol, a les 13:30h hora local, i anirà desplaçant-se poc a poc fins a les 19:30h, ja quan la nostra estrella s’hagi post. Es preveu que el moment en el que es situarà més al mig serà a les 16:20h.

Un Trànsit és el mateix que un Eclipsi, però amb menor mesura: un objecte es situa per davant d’un altre, fent que la seva brillantor es vegi disminuida. En el cas dels eclipsis, l’objecte tapa totalment l’objecte del darrera, mentre que en els trànsits es permet veure la figura de l’objecte del davant mentre va passant per sobre de l’altre. El fenòmen contrari seria una Ocultació, on l’objecte més petit visualment passaria per darrera de l’objecte més gran.

Des de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa emetrem aquest esdeveniment en directe mitjançant un dels nostres telescopis, via youtube al següent enllaç: https://youtu.be/C_oJRJ7Lk_U

Per descomptat, cal recordar que mai es pot mirar al Sol sense protecció ocular, ja sigui a simple vista, amb prismàtics o amb un telescopi. Astrogarrotxa disposa d’un telescopi amb un filtre solar, al qual hi connectarem una webcam, i així permetrem observar l’esdeveniment amb total seguretat.

Related Post

La Nebulosa del CorredorLa Nebulosa del Corredor

La Sh2-279 (Nebulosa del Corredor) amb tons blavosos a la part central, mentre que a la dreta es veuen la M43 (Nebulosa De Marian) i un tros de la M42 (Gran Nebulosa d’Orió), amb colors molt més rosats. A l’esquerra, el cúmul obert NGC 1981, amb estrelles de nova formació ben definides.
Fotografia de Jordi Esquerrà

Avui presentem la Nebulosa del Corredor (o Sh2-279) situada a la constel·lació d’Orió. Una de les més grans constel·lacions que es pot observar al firmament, i que regna l’espai nocturn de la nostra latitud des de la tardor a principis de primavera.

Detall de la mateixa fotografia de dalt, girada 90º a la dreta, per a poder definir les diferents parts de la nebulosa

En la part central de la imatge, de color blavós, podem observar la Sh2-279 en la totalitat dels tres objectes del catàleg NGC que el componen, separades per un núvol més fosc i que recorda a la figura d’un home que corre:
NGC 1973: La nebulosa de dalt, embolcallant un parell d’estrelles.
NGC 1975: La nebulosa de l’esquerra, que alhora és la més tènue.
NGC 1977: La nebulosa més gran, a la part de baix del trio, amb tres brillants estrelles.

Es tracta d’una nebulosa de reflexió de color blavós (regió HII), provocada per la llum de les brillants estrelles properes, que il·luminen els filaments de pols interestel·lar. Està situada a uns 1.600 anys llum de distància, i té una magnitud de 7.

La constel·lació d’Orió és molt rica i ens ofereix multitud d’objectes per observar i fotografiar. Des de les brillants estrelles Betelgeuse (supergegant vermella) i Rígel (en àrab, «peu»), a les grans nebuloses de gas (M42, M43, Cap del Cavall, Flama o Corredor), passant per les tres estrelles perfectament aliniades del Cinturó d’Orió.

La Nebulosa del Corredor es situa en la zona de l’Espasa d’Orió, que es descopon en 3 focus lluminosos en vertical. Concretament, en el focus lluminós de dalt, mentre que el focus del mig és la Gran Nebulosa d’Orió (M42 i M43).

La fotografia va ser realitzada pel nostre company Jordi Esquerrà el 3 de gener del 2020, amb les següents característiques:
Telescopi SW 200/1000
Càmera Canon 450d
Exposició: 20 fotografies de 300s cada una
20 dark – 50 bias

Nebulosa de l’Àguila i els Pilars de la CreacióNebulosa de l’Àguila i els Pilars de la Creació

A la constel·lació de l’Àguila ens trobem aquesta meravellosa nebulosa d’emissió tipus «regió H II«, que porta el nom de la pròpia constel·lació. També coneguda com a M16 (forma part del càtàleg Messier de Nebuloses) en realitat són dos objectes conjunts. Per una banda, la nebulosa d’emissió pròpiament dita, i també un cúmul obert catalogat com a NGC 6611. Les aproximadament 450 estrelles d’aquest cúmul són de nova creació (tenen entre 1 i 2 milions d’anys d’edat) i provenen del gran núvol de gas hidrogen de la nebulosa.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà (soci d’Astrogarrotxa) el 21 de maig del 2019, mitjançant el Telescopi remot T32 (Planewave 17» CDK), amb les següents característiques:
3x600s Ha Astrodon 5nm
15dark / flats / bias

En el centre de la Nebulosa de l’Àguila es poden observar les espectaculars formes del núvol de gas, en forma d’estalagmites, i es coneixen com a Els Pilars de la Creació. Són molt coneguts en el món de l’astrofotografia degut la imatge que va aconseguir el Telescopi Hubble en alta definició, i degut a la seva bellesa han sortit en pel·lícules de ciència ficció, com Contact, (basada en un llibre del divulgador astronòmic Carl Sagan).

Fotografia del 1995, obtinguda per la Càmera Planetària i de Gran Angular 2 del Telescopi Espacial Hubble, amb colors vermells per a les zones d’emissió de sofre ionitzat, verds per a emissió d’hidrogen i blaus per a l’emissió d’oxigen.

Arriba el Solstici d’Estiu 2019Arriba el Solstici d’Estiu 2019

Gràfic extret de la XTEC

El proper divendres 21 de juny, a les 17:55h hora catalana (15:55h GMT) hi haurà el Solstici de l’Estiu del 2019, i entrarem en l’Estiu Astronòmic. Fins a la data conreta, la llum diurna s’ha anat s’ha anat allargant de mica en mica, des de l’anterior Solstici d’Hivern. A partir d’ara les hores de llum s’aniran escurçant.

L’inici de l’Estiu Astronòmic (varia cada any degut al movient de translació de la Terra) difereix lleugerament de l’inici de l’Estiu Oficial (fixat cada any per calendari al 21 de juny)

En aquest moment de Solstici d’Estiu, la Terra està en el seu punt més allunyat del Sol. Malgrat la distància, és quan més calor fa a l’Hemisferi Nord. Això és degut a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, quan els raigs solars incidèixen més perpendiculars a la superfície de l’hemisferi nord, i més hores de llum tenim cada dia.

Des d’Astrogarrotxa us desitgem un bon estiu, aprofitant les nits fresques per obserar el cel .