Nebulosa de l’Àguila i els Pilars de la CreacióNebulosa de l’Àguila i els Pilars de la Creació

A la constel·lació de l’Àguila ens trobem aquesta meravellosa nebulosa d’emissió tipus «regió H II«, que porta el nom de la pròpia constel·lació. També coneguda com a M16 (forma part del càtàleg Messier de Nebuloses) en realitat són dos objectes conjunts. Per una banda, la nebulosa d’emissió pròpiament dita, i també un cúmul obert catalogat com a NGC 6611. Les aproximadament 450 estrelles d’aquest cúmul són de nova creació (tenen entre 1 i 2 milions d’anys d’edat) i provenen del gran núvol de gas hidrogen de la nebulosa.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà (soci d’Astrogarrotxa) el 21 de maig del 2019, mitjançant el Telescopi remot T32 (Planewave 17» CDK), amb les següents característiques:
3x600s Ha Astrodon 5nm
15dark / flats / bias

En el centre de la Nebulosa de l’Àguila es poden observar les espectaculars formes del núvol de gas, en forma d’estalagmites, i es coneixen com a Els Pilars de la Creació. Són molt coneguts en el món de l’astrofotografia degut la imatge que va aconseguir el Telescopi Hubble en alta definició, i degut a la seva bellesa han sortit en pel·lícules de ciència ficció, com Contact, (basada en un llibre del divulgador astronòmic Carl Sagan).

Fotografia del 1995, obtinguda per la Càmera Planetària i de Gran Angular 2 del Telescopi Espacial Hubble, amb colors vermells per a les zones d’emissió de sofre ionitzat, verds per a emissió d’hidrogen i blaus per a l’emissió d’oxigen.

Related Post

Trànsit de Mercuri per davant del SolTrànsit de Mercuri per davant del Sol

S’acosta una de les efemèrides de l’any: el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol, observable des de les nostres contrades.

Imatge: © NASA’s Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein

El proper dilluns 11 de novembre, el planeta més proper del sistema solar entrarà al disc visible del Sol, a les 13:30h hora local, i anirà desplaçant-se poc a poc fins a les 19:30h, ja quan la nostra estrella s’hagi post. Es preveu que el moment en el que es situarà més al mig serà a les 16:20h.

Un Trànsit és el mateix que un Eclipsi, però amb menor mesura: un objecte es situa per davant d’un altre, fent que la seva brillantor es vegi disminuida. En el cas dels eclipsis, l’objecte tapa totalment l’objecte del darrera, mentre que en els trànsits es permet veure la figura de l’objecte del davant mentre va passant per sobre de l’altre. El fenòmen contrari seria una Ocultació, on l’objecte més petit visualment passaria per darrera de l’objecte més gran.

Des de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa emetrem aquest esdeveniment en directe mitjançant un dels nostres telescopis, via youtube al següent enllaç: https://youtu.be/C_oJRJ7Lk_U

Per descomptat, cal recordar que mai es pot mirar al Sol sense protecció ocular, ja sigui a simple vista, amb prismàtics o amb un telescopi. Astrogarrotxa disposa d’un telescopi amb un filtre solar, al qual hi connectarem una webcam, i així permetrem observar l’esdeveniment amb total seguretat.

Marató d’Objectes Messier 2019Marató d’Objectes Messier 2019

Durant la lluna nova més propera a l’equinocci de primavera, és tradicional entre els astrònoms aficionats fer el que s’anomena una Marató Messier, que consisteix observar a través de telescopi o prismàtics el màxim número dels 110 objectes astronòmics que Charles Messier va catalogar entre el 1774 i 1781, sota el títol original “Catàleg de nebuloses i Cúmuls d’Estrelles que s’observen entre les estrelles fixes sobre l’horiztó de París”. En aquest catàleg es recullen nebuloses planetàries, cúmuls globulars, cúmuls oberts i el que al segle XVIII encara no es coneixia com a galàxies.

El passat 8 de març alguns membres d’Astrogarrotxa vàrem desafiar les males condicions meteorològiques (cel tapat al vespre, núvols baixos fins ben bé mitjanit i una atmosfera molt humida, desfavorable per a l’activitat), per aconseguir observar fins a un total de 19 objectes del catàleg en 3 hores, que es resumeixen a continuació:

# Messier Constel·lació Tipus Objecte
1 M42 Orió Gran nebulosa. Trapezi definit
2 M43 Orió Nebulosa
3 M1 Taure Nebulosa resta de supernova
«Nebulosa del Cranc»
4 M3 Canes Venatici Cúmul globular
5 M51 Canes Venatici Galàxia espiral
6 M104 Verge Galàxia espiral amb franja de pols fosca
«Galàxia del Barret»
7 M49 Verge Galàxia el·líptica
8 M65 Lleó Galàxia espiral
9 M66 Lleó Galàxia espiral (NGC3628 al costat)
10 M105 Lleó Galàxia el·líptica
11 M95 Lleó Galàxia espiral
12 M96 Lleó Galàxia espiral
13 M85 Coma Berenice Galàxia el·líptica
14 M53 Coma Berenice Cúmul globular
15 M44 Cranc Cúmul obert
“El Pesebre”
16 M81 Ossa Major Galàxia espiral
17 M82 Ossa Major Galàxia espiral
«Galàxia del Cigar»
18 M13 Hèrcules Cúmul globular
19 M57 Lira Nebulosa planetària
“Anular de Lira”

El Planeta JúpiterEl Planeta Júpiter

Aquest estiu del 2019 ens dóna la possibilitat d’observar còmodament el planeta Júpiter, ja que està en oposició (i així el tenim en la mínima distància de la Terra). Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar, i és una gran bombolla de gas de diferents tonalitats, observables des d’un petit telescopi. Aquestes tonalitats són l’atmosfera del planeta, format també d’altes i baixes pressions.

Aprofitant l’absència de lluna, i emprant el telescopi de l’Observatori de Batet, ens vàrem dedicar a fer fotografia planetària per aconseguir més detall que el que s’observa a simple vista. I com a primer intent, mostrem orgullosos el resultat, ja que fins i tot vam caçar la Gran Taca Vermella (la tempesta tropical més característica del planeta).

La fotografia ha estat realitzada per Xevi Coromina, Quim Casas i Jordi Esquerrà, tots tres d’Astrogarrotxa, el 5 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
Telescopi: Celestron C14
CCD: ASI 120 MC Color