Nebuloses de la Constel·lació d’OrióNebuloses de la Constel·lació d’Orió

Mosaic realitzat per en Jordi Esquerrà, amb fotografies mitjançant telescopi Takahashi Fsq85 i càmera Canon 450d

Si fa uns mesos fèiem esment en aquest web de la Nebulosa del Corredor (Runningman Nebula), aquesta vegada presentem tot un mosaic de nebuloses que es poden observar a la Constel·lació d’Orió, una de les característiques de la tardor-hivern del nostre hemisferi nord.

Així doncs, en aquest mosaic (conjunt de diferents fotografies per a exposar més camp de visió en la imatge), podem observar-ne ni més ni menys que quatre. D’esquerra a dreta:
Nebulosa de la Flama (o NGC 2024): Nebulosa d’emissió de color ataronjat. Situat a la part inferior esquerra.
Nebulosa del Cap de Cavall (o Barnard 33): Núvol fred i fosc que contrasta amb un altre de vermell i calent que hi ha al darrera. En la imatge, a la part inferior esquerra.
Nebulosa del Corredor (o Sh2-279): Nebulosa d’emissió de color blau. La vam detallar en una altra entrada del web pel març del 2020. Situat a la imatge a la part superior dreta.
Gran Nebulosa d’Orió (o M42): La nebulosa més gran de la imatge, que combina multitud de colors, que degraden cap al vermell a mida que es van allunyant del centre. A la imatge, a l’angle superior dret.

La Constel·lació d’Orió és una de les més grans àrees del nostre hemisferi nord, composat per 7 estrelles de primera magnitud, i el característic cinturó de 3 estrelles de mateixa magnitud aparent i perfectament aliniades en vers als nostres ulls. Amb la supergegant vermella Betelgeuse com a «Alpha» (l’estrella de major magnitud, la que més brilla des del nostre punt de vista) que formaria l’espatlla esquerra del caçador.

Related Post

Trànsit de Mercuri per davant del SolTrànsit de Mercuri per davant del Sol

S’acosta una de les efemèrides de l’any: el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol, observable des de les nostres contrades.

Imatge: © NASA’s Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein

El proper dilluns 11 de novembre, el planeta més proper del sistema solar entrarà al disc visible del Sol, a les 13:30h hora local, i anirà desplaçant-se poc a poc fins a les 19:30h, ja quan la nostra estrella s’hagi post. Es preveu que el moment en el que es situarà més al mig serà a les 16:20h.

Un Trànsit és el mateix que un Eclipsi, però amb menor mesura: un objecte es situa per davant d’un altre, fent que la seva brillantor es vegi disminuida. En el cas dels eclipsis, l’objecte tapa totalment l’objecte del darrera, mentre que en els trànsits es permet veure la figura de l’objecte del davant mentre va passant per sobre de l’altre. El fenòmen contrari seria una Ocultació, on l’objecte més petit visualment passaria per darrera de l’objecte més gran.

Des de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa emetrem aquest esdeveniment en directe mitjançant un dels nostres telescopis, via youtube al següent enllaç: https://youtu.be/C_oJRJ7Lk_U

Per descomptat, cal recordar que mai es pot mirar al Sol sense protecció ocular, ja sigui a simple vista, amb prismàtics o amb un telescopi. Astrogarrotxa disposa d’un telescopi amb un filtre solar, al qual hi connectarem una webcam, i així permetrem observar l’esdeveniment amb total seguretat.

La Nebulosa DumbbellLa Nebulosa Dumbbell

A la constel·lació de La Guineu (Vulpecula), entremig de la del Cigne i l’Àguila, hi trobem la Nebulosa Dumbbell. S’anomena Dumbbell degut a la seva forma: uns pesos per a fer halterofilia, amb tonalitats vermelles i blavoses molt marcades. Com a curiositat, va ser la primera nebulosa que va descobrir Charles Messier, i evidentment forma part del seu catàleg com a M27.

Una nebulosa planetària són les restes d’una estrella moribunda, la qual va expulsant les seves capes més exteriors, i en el seu centre es va quedant l’antiga estrella, que acabarà morint en forma de nan blanc, ja sense fusió nuclear (el motor de les estrelles). I després d’això, com que tot es va refredant, la nebulosa s’anirà dissipant en el buit de l’espai.

La Nebulosa Dumbbell està a 1000 d’anys llum de nosaltres, i amb uns 2-3 anys llum de diàmetre, és de les més grans que es coneixen. A l’estar situada en una regió del cel que coincideix amb la projecció del pla de la nostra pròpia galàxia, (la Via Làctia), es mostren una gran densitat d’estrelles al seu voltant.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, el 10 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
11 mostres de 300 segons cada una (iso 800)
20 dark / 50 bias

El triplet de la constel·lació del LleóEl triplet de la constel·lació del Lleó

A la constel·lació del Lleó trobem aquest petit grup de tres galàxies espirals, situades a 35 milions d’anys llum de nosaltres, i observables des del mateix camp que ens ofereix el telescopi.

A la part superior dreta trobem la galàxia M65, galàxia espiral amb una magnitud de 10,3.
A la part inferior dreta trobem la M66, la més brillant de totes, té una magnitud de 9,7.
Per últim, a la part inferior esquerra, trobem la NGC 3628, la més gran de totes pero més difusa degut a que la veiem de perfil, amb una magnitud de 14.

Imatge realitzada per Astrogarrotxa el 13 d’abril del 2019, amb un 50% de Lluna. 4 fotos amb una exposició de 300″ cada una, iso 1600 10 dark 20 bias