La Nebulosa DumbbellLa Nebulosa Dumbbell

A la constel·lació de La Guineu (Vulpecula), entremig de la del Cigne i l’Àguila, hi trobem la Nebulosa Dumbbell. S’anomena Dumbbell degut a la seva forma: uns pesos per a fer halterofilia, amb tonalitats vermelles i blavoses molt marcades. Com a curiositat, va ser la primera nebulosa que va descobrir Charles Messier, i evidentment forma part del seu catàleg com a M27.

Una nebulosa planetària són les restes d’una estrella moribunda, la qual va expulsant les seves capes més exteriors, i en el seu centre es va quedant l’antiga estrella, que acabarà morint en forma de nan blanc, ja sense fusió nuclear (el motor de les estrelles). I després d’això, com que tot es va refredant, la nebulosa s’anirà dissipant en el buit de l’espai.

La Nebulosa Dumbbell està a 1000 d’anys llum de nosaltres, i amb uns 2-3 anys llum de diàmetre, és de les més grans que es coneixen. A l’estar situada en una regió del cel que coincideix amb la projecció del pla de la nostra pròpia galàxia, (la Via Làctia), es mostren una gran densitat d’estrelles al seu voltant.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, el 10 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
11 mostres de 300 segons cada una (iso 800)
20 dark / 50 bias

Related Post

Nebuloses de la Constel·lació d’OrióNebuloses de la Constel·lació d’Orió

Mosaic realitzat per en Jordi Esquerrà, amb fotografies mitjançant telescopi Takahashi Fsq85 i càmera Canon 450d

Si fa uns mesos fèiem esment en aquest web de la Nebulosa del Corredor (Runningman Nebula), aquesta vegada presentem tot un mosaic de nebuloses que es poden observar a la Constel·lació d’Orió, una de les característiques de la tardor-hivern del nostre hemisferi nord.

Així doncs, en aquest mosaic (conjunt de diferents fotografies per a exposar més camp de visió en la imatge), podem observar-ne ni més ni menys que quatre. D’esquerra a dreta:
Nebulosa de la Flama (o NGC 2024): Nebulosa d’emissió de color ataronjat. Situat a la part inferior esquerra.
Nebulosa del Cap de Cavall (o Barnard 33): Núvol fred i fosc que contrasta amb un altre de vermell i calent que hi ha al darrera. En la imatge, a la part inferior esquerra.
Nebulosa del Corredor (o Sh2-279): Nebulosa d’emissió de color blau. La vam detallar en una altra entrada del web pel març del 2020. Situat a la imatge a la part superior dreta.
Gran Nebulosa d’Orió (o M42): La nebulosa més gran de la imatge, que combina multitud de colors, que degraden cap al vermell a mida que es van allunyant del centre. A la imatge, a l’angle superior dret.

La Constel·lació d’Orió és una de les més grans àrees del nostre hemisferi nord, composat per 7 estrelles de primera magnitud, i el característic cinturó de 3 estrelles de mateixa magnitud aparent i perfectament aliniades en vers als nostres ulls. Amb la supergegant vermella Betelgeuse com a «Alpha» (l’estrella de major magnitud, la que més brilla des del nostre punt de vista) que formaria l’espatlla esquerra del caçador.

Marató d’Objectes Messier 2019Marató d’Objectes Messier 2019

Durant la lluna nova més propera a l’equinocci de primavera, és tradicional entre els astrònoms aficionats fer el que s’anomena una Marató Messier, que consisteix observar a través de telescopi o prismàtics el màxim número dels 110 objectes astronòmics que Charles Messier va catalogar entre el 1774 i 1781, sota el títol original “Catàleg de nebuloses i Cúmuls d’Estrelles que s’observen entre les estrelles fixes sobre l’horiztó de París”. En aquest catàleg es recullen nebuloses planetàries, cúmuls globulars, cúmuls oberts i el que al segle XVIII encara no es coneixia com a galàxies.

El passat 8 de març alguns membres d’Astrogarrotxa vàrem desafiar les males condicions meteorològiques (cel tapat al vespre, núvols baixos fins ben bé mitjanit i una atmosfera molt humida, desfavorable per a l’activitat), per aconseguir observar fins a un total de 19 objectes del catàleg en 3 hores, que es resumeixen a continuació:

# Messier Constel·lació Tipus Objecte
1 M42 Orió Gran nebulosa. Trapezi definit
2 M43 Orió Nebulosa
3 M1 Taure Nebulosa resta de supernova
«Nebulosa del Cranc»
4 M3 Canes Venatici Cúmul globular
5 M51 Canes Venatici Galàxia espiral
6 M104 Verge Galàxia espiral amb franja de pols fosca
«Galàxia del Barret»
7 M49 Verge Galàxia el·líptica
8 M65 Lleó Galàxia espiral
9 M66 Lleó Galàxia espiral (NGC3628 al costat)
10 M105 Lleó Galàxia el·líptica
11 M95 Lleó Galàxia espiral
12 M96 Lleó Galàxia espiral
13 M85 Coma Berenice Galàxia el·líptica
14 M53 Coma Berenice Cúmul globular
15 M44 Cranc Cúmul obert
“El Pesebre”
16 M81 Ossa Major Galàxia espiral
17 M82 Ossa Major Galàxia espiral
«Galàxia del Cigar»
18 M13 Hèrcules Cúmul globular
19 M57 Lira Nebulosa planetària
“Anular de Lira”

Eclipsi Parcial de Lluna juliol 2019Eclipsi Parcial de Lluna juliol 2019

Resultado de imagen de eclipse lunar julio 2019

Durant la matinada del 16 al 17 de juliol hi haurà el primer Eclipsi de Lluna del 2019. En aquest cas, a Catalunya serà parcial (no tota la lluna quedarà eclipsada per la Terra), i tan sols un 70% es veurà de color vermellosa.

A continuació posem els temps en el que es podrà seguir aquest eclipsi, en format d’hora local de Catalunya:

Inici Ocultació:              22:06 16/07/2019
Màxima Ocultació Parcial:     23:31 16/07/2019
Final Ocultació:              00:55 17/07/2019