A la constel·lació del Lleó trobem aquest petit grup de tres galàxies espirals, situades a 35 milions d’anys llum de nosaltres, i observables des del mateix camp que ens ofereix el telescopi.
A la part superior dreta trobem la galàxia M65, galàxia espiral amb una magnitud de 10,3.
A la part inferior dreta trobem la M66, la més brillant de totes, té una magnitud de 9,7.
Per últim, a la part inferior esquerra, trobem la NGC 3628, la més gran de totes pero més difusa degut a que la veiem de perfil, amb una magnitud de 14.
Imatge realitzada per Astrogarrotxa el 13 d’abril del 2019, amb un 50% de Lluna. 4 fotos amb una exposició de 300″ cada una, iso 1600 10 dark 20 bias
Un equip liderat per Ignasi Ribas (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) i Guillem Anglada (Universitat Queen Mary de Londres) han trobat, després d’un curos anàlisi, que hi ha un 99% de possibilitats que hi hagi un exoplaneta a l’estrella de Barnard. És l’estrella més ràpida del cel nocturn, situada a tan sols 6 anys llum de distància. L’exoplaneta, anomenat Barnard b, té una massa d’almenys 3,2 vegades la Terra, una superterra, amb una òrbita de 233 dies de període. S’han utilitzat dades d’un gran conjunt de telescopis. És un món gelat i dèbilment il•luminat; només rep un 2% de l’energia que la Terra rep del Sol. Està a una distància de només 0,4 vegades la que separa el Sol de la Terra, es troba prop de la línia de neu, la regió on compostos volàtils com l’aigua poden condensar-se en gel sòlid. Aquest món gelat i d’ombra podria tenir una temperatura de –170 °C, fent-lo inhòspit per a la vida tal com la coneixem. Després del planeta trobat en Proxima Centauri és el segon exoplaneta conegut més proper a la Terra. Més informació en l’