En motiu del dia mundial de l’Astronomia, alguns socis d’Astrogarrotxa ens vàrem desplaçar fins a l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. L’agenda oferia tota una sèrie d’activitats molt interesants per al vespre-nit del divendres 10 de maig, que acabava amb una plantada de telescopis al costat de la seva famosa cúpula.
El President i el Director de l’observatori van donar el tret de sortida a les activitats a la Sala de les Constel·lacions (on es poden observar les restes d’alguns meteorits).
La primera de les activitats era la conferència «L’exploració del sistema solar», a càrrec de Marc Costa, enginyer de la Agència Especial Europea, en la qual va descriure diferents missions, tant de la ESA com altres entitats, en l’exploració del Sistema Solar.
Malauradament, i degut al mal temps meteorològic, es va haver d’anul·lar la segona activitat, que consistia en l’observació a cel obert. Però a canvi el President i el Director ens varen oferir una ruta per ensenyar-nos les instal·lacions del centre, i descriure’ns l’espectacle que solen realitzar en els batejos astronòmics.
Per acabar, tots el assistents vam poder pujar a la cúpula i veure tot l’equipament que utilitzen tant per la divulgació de l’astronomia i per projectes de caire més científic, com ara el projecte TESS (seguiment d’exoplanetes) amb col·laboració amb la NASA.
Un equip liderat per Ignasi Ribas (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) i Guillem Anglada (Universitat Queen Mary de Londres) han trobat, després d’un curos anàlisi, que hi ha un 99% de possibilitats que hi hagi un exoplaneta a l’estrella de Barnard. És l’estrella més ràpida del cel nocturn, situada a tan sols 6 anys llum de distància. L’exoplaneta, anomenat Barnard b, té una massa d’almenys 3,2 vegades la Terra, una superterra, amb una òrbita de 233 dies de període. S’han utilitzat dades d’un gran conjunt de telescopis. És un món gelat i dèbilment il•luminat; només rep un 2% de l’energia que la Terra rep del Sol. Està a una distància de només 0,4 vegades la que separa el Sol de la Terra, es troba prop de la línia de neu, la regió on compostos volàtils com l’aigua poden condensar-se en gel sòlid. Aquest món gelat i d’ombra podria tenir una temperatura de –170 °C, fent-lo inhòspit per a la vida tal com la coneixem. Després del planeta trobat en Proxima Centauri és el segon exoplaneta conegut més proper a la Terra. Més informació en l’